< Impulsos v2.  |  Benvolguda Babilònia >

Tres acostaments a la Partita segona per a violí sol de Bach

. Publicat a Concert barroc, Expo guiada

Em van proposar que m’inspirés en la Partita segona per a violí sol de Bach, i més en concret en la Xacona, per fer una pintura. Ho vaig intentar tres vegades, escoltant i havent escoltat unes quantes versions de la Xacona, de la Partita sencera i també de les altres dues partites i les tres sonates per a violí sol, i això és tot el que vaig aconseguir. No és pas una “versió” en dibuix i coloraines de la música bachiana, que no es deixa manipular, remenar ni reinterpretar fàcilment: Bach és massa abstracte, massa racional; es troba ben i feliçment allunyat de tota demagògia de l’emotivitat, la sensibilitat i el sentiment. No és Bach, doncs, ni res que se li assembli; però alguna cosa hi ha de Bach, sens dubte, alguna cosa inconeguda i inexpressable s’hi va colar mentre feia el dibuix i aplicava els colors. I si no és així, tant se val; aquí van les pintures, amb Bach o sense Bach.

[Feu clic a les imatges per ampliar-les en finestres emergents.]

Acostaments a la segona Partita per a violí sol de Bach (1) Acostaments a la segona Partita per a violí sol de Bach (2) Acostaments a la segona Partita per a violí sol de Bach (3)

Sota d’aquestes línies podeu escoltar la cèlebre Xacona en tres versions ben diferents, cortesia de YouTube: la primera, de 1954, a càrrec del mític violinista ucraïnès Leonid Kogan; la segona, en transcripció per a llaüt, interpretada per Hopkinson Smith (1988), i la darrera, en la versió per a piano de Johannes Brahms, interpretada al clave per Jean Rondeau. Observeu la singular sala de concerts en què el jove músic francès serveix les notes bachianes incloses al seu primer àlbum discogràfic, de 2015.

Publicat a Concert barroc, Expo guiada   ·   URL curta
< Impulsos v2.  |  Benvolguda Babilònia >