La fuga a l’esquerra de la Bachiana (vegeu-ne aquí l’apunt inicial, i aquí el dedicat a la fuga cap a la dreta) és més integrada però també més caòtica i abstracta; es fa difícil identificar entitats definides en aquest conjunt d’estructures interrelacionades i complexes, que vaig elaborar de dreta a esquerra —des de l’esperit engendrador, és clar, damunt del qual es veuen una S gran i tres de petites, que en aquest cas sí que són el que semblen, esses, posades a propòsit en referència al nom Sebastian.
Entre els traços d’aquesta fuga hi ha una certa profusió de canonades i projeccions de flamarades i gasos, i de blocs de materia aglomerada amb formes cantelludes.
Encara que sigui difícil trobar-hi entitats, n’hi ha dues que es revelen amb més o menys claredat: les que anomeno Monument i Cotxe. I dic que es revelen perquè, igual que en la fuga cap a la dreta —i en moltes altres obres meves—, la major part dels dissenys no apareixen perquè em proposi fer-los, sinó que els trobo un cop dibuixats i pintats: em programo amb algun objectiu general o vague en ment i a partir d’aquí les coses van sorgint com poden i volen. Potser de vegades no surt res, però en general sí.
Per acabar de moment aquest recorregut bachià, una ampliació de la part que més m’agrada de tota l’obra, el racó de l’esquerra, on em sembla descobrir al·lussions a alguna mena de fauna marina, més aviat abissal.