El somni de l’utopista

. Publicat a Al·legories i filosofies, Expo guiada

El somni de l'utopista

Vaig fer el dibuix original d’aquest quadre i l’oli subsegüent l’any 1983, però l’oli no sé on para i no vaig conservar cap altra indicació sobre els colors, ni tan sols algun record consistent, de manera que l’acoloriment actual és tot obra d’ara. El tema que em va venir suggerit per la pintura, un cop feta, és que hi havia algú adormit en una habitació d’un castell o potser tancat en la cel·la d’una presó, que somniava una ciutat de somni. Això, sota la influència de la fenomenal sèrie de televisió Els Tudor, que vaig veure d’una tirada fa cosa d’un any, ho he concretat així: és, en efecte, un utopista tancat a la Torre de Londres pel rei Enric VIII, que somnia, efectivament, la seva ciutat ideal. No és pas Thomas More, que efectivament era un utopista i va estar tancat a la Torre de Londres abans que el rei el fes matar, perquè el personatge no m’acaba de caure bé; no em queia bé abans —¿remot i negatiu pòsit de la pel·lícula Un hombre para la eternidad, que vaig veure de nen?— i encara me’n va caure menys després de veure la sèrie, on el pinten si fa no fa com un fanàtic bastant hipòcrita; sens dubte al creador i guionista d’Els Tudor, Michael Hirst, tampoc no li feia gaire el pes aquest sant de les dues esglésies. A qui m’imagino a dins de la Torre, somniant ciutats de somni, és al predecessor de More en el càrrec de lord canceller d’Anglaterra, el cardenal Thomas Wolsey; i no sé per què me l’imagino a ell, perquè Wolsey mai no va estar empresonat a la Torre ni el rei el va fer executar ni va ser un utopista, sinó un polític molt agafat a les coses d’aquest món, summament hàbil, ambiciós i intrigant com el més intrigant dels polítics; o així, si més no, el retrata Hirst.

pàgina següent >
Pàgina 1 de 6. En total hi ha 6 apunts