Volia representar, sense caure gaire en la cosa misticoide ni psicologista, l’eterna lluita entre les forces positives i negatives de la naturalesa humana, unes forces que procedeixen de la mateixa ment o que hi resideixen, i que el pensament religiós, sempre embolicant-ho tot, tendeix a objectivar com a influències externes.
Les càrregues negatives (les tendències intel·lectuals i morals negatives, perjudicials per a la mateixa persona que les arrossega i per als altres) estan representades en la mena de cabal fosc i llefiscós que es precipita des de la banda esquerra per tota la part inferior de la pintura; un cabal que, malgrat la seva aparença ominosa i reptant, és encara capaç de llançar amunt alguna projecció amb pretensions seductores (l’element de dos colors marronosos amb una bola morada a l’extrem), tot i que els tons apagats i enfosquits d’aquesta projecció revelen el seu caràcter fal·laç i perjudicial.
La figura de la dreta representa l’ésser humà. Les línies rectes (dominants) són l’element racional, i les corbes, l’emotiu. El cúmul de boles de colors és la corona o aura que l’ésser humà s’atorga per distingir-se de la resta del món i per denotar la seva intel·ligència i la seva condició subjectivament dominant: perquè l’ésser humà és, evidentment, el centre del seu univers.
L’estructura del fons representa l’obra humana: també dominen les línies rectes. Són les construccions de tota mena, materials, culturals i morals, amb què l’esser humà es dona refugi, suport i protecció davant de la buidor significant del món i enfront dels atacs de l’element fosc-reptant.
La figura de dalt a l’esquerra representa l’element angelical (màgic, transcendent) que, segons ho vol veure l’ésser humà, es projecta cap a ell des de la dimensió celestial (igualmente creació seva, per suposat) per donar-li ajuda. Aquí també es combinen raó i emoció, amb més pes d’aquesta última.
A sota d’aquest element apareix un altre aliat de l’ésser humà, no gaire ben identificat, però que sens dubte existeix: potser la vegetació, els animals, el món natural, que l’ésser humà no vol/pot considerar com a enemics perquè n’és part, encara que sovint li sembli que són enemics o, si més no, aliens a ell; però això és, un cop més, una simple opinió. La mena de porta seria l’element racional que l’ésser humà incrusta en la natura per controlar-la i neutralitzar-ne els possibles perills; i si no és això, no sé què és.
La projecció blava central és més difícil d’interpretar, tot i que (així ho indica el seu color) té un caràcter positiu i benèfic: sembla que surt del suposat món natural, cap al sol, del qual es diria que beu o que vol atrapar, i està fusionada a mitges amb la construcció.
JCSalas 
Tot el contingut del lloc està subjecte a una llicència de Reconeixement No Comercial Sense Obra Derivada 4.0 Internacional de Creative Commons