Tot esperant el pastor anglicà

. Publicat a A propòsit de Foix, Expo guiada

Tot esperant el pastor anglicà[Clic a la imatge per ampliar-la en una finestra emergent.]

He coincidit al moll amb l’altre jo poètic de Foix i, agafats del braç, ens hi hem passejat una estona fins acabar aturant-nos a la vora de l’aigua, tot esperant el pastor anglicà i els esdeveniments subsegüents. I mentre esperàvem s’han produït unes transformacions ben estranyes tot al davant i al voltant, de les quals m’he apressat a deixar testimoni en un dibuix que després, de retorn a casa, he completat i acolorit, i que és aquest de l’esquerra.

Llavors he vist que per la mar s’acostava el pastor anglicà amb la seva barca i m’he acomiadat del doble de Foix per respectar la intimitat de l’encontre. Retirat a l’altre extrem del moll, emboscat en caputxa i paraigua, he assistit meravellat a l’escena que tantes vegades havia llegit al recull de poemes en prosa “Notes sobre la mar”, reeditat modernament per Jaume Vallcorba Plana al primer volum de l’obra poètica completa de Foix dins dels Quaderns Crema, escena que em permeto reproduir a continuació:

Ben lligat el nas de cartó, grotesc, em passejava pel moll amb un imponent diccionari de sinònims sota el braç. El barquer, vulgues no vulgues, em féu navegar mar endins. Era un pastor anglicà, i em volia demostrar com els miracles més bells s’han esdevingut a la mar. En adonar-se, però, del meu nas arbitrari, tingué la polidesa de calar-se el seu. Aleshores, emfàtic, em digué que només la vanitat dels homes fa que, en el viure humà, del nostre planeta en diguin la Terra, però que Déu i els sants en diuen en llur llenguatge etern, la Mar; que la terra era només en el nostre planeta un accident, un fenomen transitori. “Els homes, em deia, són la colomassa de la mar.” La gran inconeguda dels homes era, per al meu barquer, una peixera esfèrica errant pels espais celestes per a esbargiment dels àngels.

pàgina següent >
Pàgina 1 de 7. En total hi ha 7 apunts