< Bachiana: no s’acaba mai  |  Fuga cap a l’esquerra >

Fuga cap a la dreta

. Publicat a Concert barroc, Expo guiada

Bachiana - fuga cap a la dreta

Vaig començar la Bachiana, tal com he dit a l’apunt anterior, dibuixant a partir de la figura de l’esperit engendrador en el sentit normal d’escriptura, o sigui, cap a la dreta, amb un moviment de fuga literal en què tot se n’anava cap enllà: artefactes voladors, fulles, orles, agrupacions orgàniques i inorgàniques diverses, màquines i animals. A sobre podeu veure la fuga sencera, i a sota d’aquestes línies una selecció dels seus protagonistes més destacats. [Clic a les imatges per veure-les ampliades en finestres emergents.]

Piano - BachianaPiano

A aquest artefacte l’anomeno piano, tot i que no està gens clar que ho sigui; més aviat algun instrument predecessor, ja que el pianoforte era una novetat en temps de Bach. La B verda del centre no estava prevista com a tal lletra, en hipotètica referència al cognom Bach; però, com que hi ha aparegut, ja m’està bé.

Voladors - BachianaArtefactes voladors

Més voladors - BachianaMés artefactes voladors

Maquinària - BachianaMaquinària al límit de la fuga

Imperfecte - BachianaL’Imperfecte

I el darrer de tots és l’Imperfecte. A l’el·lipse central i a l’extrem dret les coses ballen, però què hi farem? No vaig aconseguir unes formes més harmòniques, per això l’he batejat així.

Al tercer —i, de moment, últim— apunt sobre la Bachiana, vegeu-ne de prop la fuga cap a l’esquerra.

Publicat a Concert barroc, Expo guiada   ·   URL curta
< Bachiana: no s’acaba mai  |  Fuga cap a l’esquerra >