Acte primer
Isidor al seu observatori
Isidor s’aixeca de la cadira, fa una volta nerviosa per l’estança, dona una última ullada al cel —ja gairebé nocturn—, sospira i diu:
Em van dir que el crepuscle era una escletxa entre dos mons
i jo, babau de mi, m’ho vaig creure.
A l’alba i al capvespre, assegut davant del telescopi,
he espiat l’espai, esperant potser
que un incendi paorós en els núvols,
un esclat d’estels al cor de la galàxia,
un terbolí d’ombres ominoses damunt de l’horitzó
o un simple i modestíssim llampec de buit,
esquinçant sense fressa els vels grisos que embolcallen la ciutat,
m’indiquessin el camí cap a l’altra dimensió.
Oh, dimensió extraordinària! On ets?
Oh, dimensió amagada! On raus?
No siguis tan esquerpa,
lliura els teus misteris
i empara’m, regne rar.
Sàpigues, aimada, que Isidor et busca.
Si després, de nit,
he pres infusions, extractes d’arrels, píndoles i licors,
he ensumat essències o m’he empastifat el cos amb olis,
he fumat cigars de fulles exòtiques, pipes de fongs i baies,
m’he injectat químiques furioses en les venes,
m’he excitat el cervell amb corrents, m’he autohipnotitzat,
o simplement, fixant llargament la mirada en un punt,
dolorosament guenyo, amb la ment en blanc,
he tractat de desfer els meus hàbits de percepció i comprensió
per obrir pas a un altre sentir i a una altra saviesa;
aleshores, invariablement,
no m’he acostat a una dimensió nova, no pas, ai las,
ans m’han agafat paranoies i bogeries i atacs de tota mena
que s’han resolt en vòmits i febres i ressaques
i també, més d’un cop, m’han dut a l’hospital o a la comissaria.
Oh, dimensió extraordinària! On ets?
Oh, dimensió amagada! On raus?
No et facis més l’estreta,
manifesta el teu poder
i empara’m, regne rar.
Sàpigues, aimada, que Isidor et busca.
De dia he anhelat descobrir els secrets latents
rere un gest encisador d’aquella dona, d’aquell noi,
al fons d’una mirada intensa, en un somriure llangorós
o en el matís ambigu d’una veu;
als museus he interrogat la bellesa creada pels meus iguals
i en ribes i vergers, deserts i muntanyes, la creada pels déus;
he tremolat i he plorat i he cremat
amb flama silenciosa en l’ara de la música,
m’he emocionat amb paraules escrites, he vibrat amb els seus ritmes,
i el cor
m’ha vessat
insuportable melangia
contemplant els estralls del temps
en les obres dels homes que van viure molt abans de mi.
Però cap encís ni cap emoció no m’han dut un missatge inequívoc;
el seu llenguatge
jo no el comprenc;
no sé ni tan sols si volen parlar-me
o sóc jo, que ansiejant escoltar el que mai ningú no podrà escoltar
em fingeixo veus i missatges i dits que assenyalen.
Oh, dimensió extraordinària! On ets?
Oh, dimensió amagada! On raus?
Escàpola no et mostris,
pren-me sens recança,
empara’m, regne rar.
Sàpigues, aimada, que Isidor et busca.
Entra la robot Bàrbara, que ha seguit les paraules d’Isidor des de la porta.
Bàrbara: A què treu cap aquesta desesperació? No m’esveris, fill meu. Treballes massa: afeblida fins a extrems perillosos, la teva ment fa crisi, i aquests en són els resultats. Descansa, tranquil·litzat, posa seny. A tu, el professor il·lustre, el científic generalment admirat, no li és permès deixar-se emportar per il·lusions i miratges; a la teva edat, amb tot el camí que has recorregut, quan tantes batalles has guanyat a la superstició, no pots caure víctima d’aquella tendència malaltissa que ha impulsat homes i dones de totes les èpoques a creure que el món és una simple aparença, símbol i reflex d’una realitat superior. Confirmo les teves sospites: els dits que assenyalen, els sentits ocults només en la teva imaginació existeixen. El món és únic i única és la vida; si de cop has descobert que mai arribaràs a comprendre vida i món fins al final, accepta les limitacions de la teva intel·ligència i renuncia a recerques que et venen grans; però sobretot no mitifiquis més, sobretot no mistifiquis. Més et valdria estudiar amb cura els teus somnis: ells sí que et forniran missatges interessants, no pas sobre dimensions estranyes, sinó sobre tu mateix. Posa seny d’una vegada, Isidor; torna a la teva veritable condició, i no mistifiquis més, sisplau no mitifiquis.
Isidor: Ai de mi, Bàrbara! Reduït a l’ombra trista de qui vaig ser, em planyo, i busco, i cobejo, i freturo. Poca cosa en queda ja, ho reconec, d’aquell meu saníssim esperit objectiu… Aquell esperit que vaig alimentar amb les teves ensenyances i el teu exemple des que era un tendre infant, oh amiga meva, oh enginy fidel entre els més fidels que hagin servit mai un dèbil home. La pèrdua de ma mare no la vaig sentir com a tal: tu vas ser al meu costat per consolar-me, per emparar-me i omplir la meva vida, en compliment de l’encàrrec que et va fer al seu llit d’agonia. Conduït sempre per la teva mà, vaig travessar sense por el mar procel·lós de la joventut fins al port de la maduresa, i cap tempesta em va danyar, i cap tribut onerós vaig haver de pagar a l’arribada. Vaig triomfar abans que ningú de la meva generació: la fama em va somriure als vint-i-cinc; els meus llibres van aconseguir des del primer tiratges espectaculars; aviat no hi va haver congrés que gosés prescindir de mi, ni universitat, acadèmia o cercle científic que no aspirés a comptar-me en el nombre dels seus membres i col·laboradors. I ara, què em passa? Delejo, i m’impaciento, i friso, i ansiejo. Què se n’ha fet del meu saníssim esperit objectiu, que era el teu? Ai! Però ja ho entenc; aquest mal meu no és cap invent; és justament ell, el meu esperit objectiu, qui m’empeny a fer-me aquestes furioses preguntes. Avesat a interrogar-me i a interrogar el món, educat per tu a buscar la veritat, no pots pretendre ara que respecti cap frontera: si a tot m’he respost jo, també vull confirmar la sublim intuïció que alguna cosa alena més enllà. Plus ultra, amiga meva; aquest ha sigut sempre el nostre lema! Però no em demanis que em capbussi en els meus somnis… Res no em podrien dir sobre mi que no sàpiga; més aviat m’interessen com a via al més enllà… Si no l’he assajada encara en té la culpa un malson, un malson terrible, que s’alça davant meu com una amenaça… Oh, caram!
JCSalas 
Tot el contingut del lloc està subjecte a una llicència de Reconeixement No Comercial Sense Obra Derivada 4.0 Internacional de Creative Commons