< Tot esperant el pastor anglicà  |  Carrer del Somni >

A la vora de la mar...

Fusió foixiana . Publicat a A propòsit de Foix, Expo guiada

A la vora de la mar...[Clic a la imatge per ampliar-la en una finestra emergent.]

Encara no m’havia acabat de recuperar de la sorpresa provocada per l’escena de l’apunt anterior, i això que ja feia una bona estona que la barca del pastor anglicà i l’altre jo de Foix havia deixat enrere la bocana del port, mar endins, mar endins, i jo continuava emboscat en caputxa i paraigua a l’extrem del moll més acostat a terra, i la gent que hi passejava em mirava amb cara de pocs amics, quan s’ha produït, tot de sobte, un succés encara més singular que el d’abans: reaparegut amb superior potència el devessall de formes i colors previ a l’arribada del pastor anglicà, s’ha fusionat amb els suggeriments plàstics d’un altre poema marítim de Foix, del mateix primer volum de l’obra completa, per donar lloc a una nova i més bàrbara transformació de l’entorn i l’enllà. L’escena és la de dalt, i el poema, el de sota.

De levita i copalta negre, enguantats de negre també, els tres cavallers gesticulaven còmicament davant la mar color de taronja. En topar-me, recularen admirats. Sorprès jo a la vegada, vaig preguntar-los amb emoció precipitada: —¿Vosaltres també per ací? I riguérem follament. Aleshores vaig córrer a posar-me el vestit negre, el copalta, els guants, i a dibuixar-me amb carbó tres amples arrugues al front. Riba enllà, riba enllà, recordàvem, amb gests teatrals i simètrics, l’altra mar taronja on un dia imprecisable ens havíem topat també tots quatre, idènticament abillats, i en el qual, riba enllà, riba enllà, també a grans riallades, intentàvem de recordar a quin segle, davant el país de la mar taronja, havíem discutit una vegada tots quatre a quin planeta pertanyia la mar on una vegada ells tres i jo, tots de negre, i rient, ens esforçàvem a recordar…

Publicat a A propòsit de Foix, Expo guiada   ·   URL curta
< Tot esperant el pastor anglicà  |  Carrer del Somni >