Pintura vagament inspirada en l’obra del mateix títol (o coneguda amb aquest títol) de François de Nomé, pintor francès instal·lat a Nàpols al començament del segle XVII i distingit per les seves arquitectures fantàstiques, majorment en ruïnes i bastant de malson. Aquesta obra té un paper simbòlic central, com a representació de la revolució (burgesa dels segles XVIII-XIX), a la novel·la d’Alejo Carpentier El siglo de las luces (1962), que vaig llegir fa un munt d’anys i ja em va inspirar llavors un quadre amb aquesta temàtica, si bé no el considero prou satisfactori, o gens satisfactori, per reproduir-lo ara en format digital. A la novel·la, que inicia la seva acció a la Cuba de 1790, el quadre apareix com a suposadament arribat des de Nàpols, i Carpentier el descriu, amb alguna inexactitud, amb aquestes paraules:
“Pero su cuadro predilecto era una gran tela, venida de Nápoles, de un autor desconocido que, contrariando las leyes de la plástica, era la apocalíptica inmovilización de una catástrofe. Explosión en una catedral se titulaba aquella visión de una columnata esparciéndose en el aire a pedazos —demorando un poco en perder la alineación, en flotar para caer mejor— antes de arrojar sus toneladas de piedra sobre gentes despavoridas.”
El siglo de las luces es va publicar en anglès amb el títol d’Explosió en una catedral, precisament.