Va ser el feliç any en què van nèixer Johann Sebastian Bach i Georg Friedrich Händel, els meus dos grans referents musicals al costat de Claudio Monteverdi, mort quatre dècades abans, i de Richard Wagner, que va venir un segle i mig després; i també va néixer aquell any Domenico Scarlatti, que no és un dels meus compositors predilectes, però no el podia pas deixar fora d’un apunt evocador de la gloriosa data barroca. Allà van doncs, des del núvol electrònic del segle XXI cap a on siguin els músics nascuts el 1685, les tres pintures de sota.
[Clic a les imatges per ampliar-les en finestres emergents.]