< Dànae  |  La indesitjable eternitat de Ligeia >

Usher: la matèria del mal

. Publicat a Contes i mites, Expo guiada

La Casa d'Usher

Poe és un dels meus quatre escriptors més estimats, amb Bernhard, Borges i Conrad; als quals afegeixo Foix, i en fan cinc; un dels flasconets màgics —un dels meus cinc predilectes— on conservo les essències que em cal ensumar amb una certa freqüència si vull mantenir el to.

De moment, d’aquests escriptors només m’he atrevit a dur-ne un a la tela: Edgar Allan Poe, possiblement, de tots cinc, el que té més poder de suggestió sobre la imaginació d’un badoc inclinat als pensaments negres. De totes les obres de Poe, me’n quedo sobretot també amb cinc, sense voler dir, és clar, que en llenci les altres: tres relats, La caiguda de la Casa d’Usher, Ligeia i Silenci, i els seus dos poemes-relat més famosos, El corb i Annabel Lee. Només les dues primeres d’aquestes cinc, fins ara, han generat pintures meves, tot i que Silenci pugna ja fortament per esvenir també colors digitals, mentre que el Corb, per la seva banda, “de mi no es separa, seu encara, seu encara / sobre el pàl·lid bust de Pal·las del portal del meu recés”, tot esperant el moment que em decideixi a fer-lo aparèixer als meus quadres.

Aquest primer apunt sobre la pintura que m’ha inspirat Poe té com a protagonista la Casa d’Usher, nissaga posseïda pel mal i la bogeria, i alhora casa en què el mal i la bogeria han cobrat presència física, material. El següent el dedico a les tres pintures basades en Ligeia.

Publicat a Contes i mites, Expo guiada   ·   URL curta
< Dànae  |  La indesitjable eternitat de Ligeia >