Tal com explico al meu apunt anterior sobre la Casa d’Usher, Ligeia és el segon relat de Poe que m’ha incitat a pintar: en concret, m’ha suggerit tres quadres inspirats en les últimes escenes de l’obra, aquelles en què l’esperit de l’esposa morta del protagonista pugna per tornar del regne de les ombres, duta pel seu “desig fervorós de vida, de vida, de vida i prou”, a través del cos de la seva segona cònjuge, la dissortada Rowena.
Les escenes transcorren en l’ambient ominós i malaltís de l’habitació de la torre, entre efluvis opiacis i fulgors sinistres sobre els murs, els tapissos i el mobiliari de l’estança, dominada pels tons daurats i negres. [Continua més avall.]
Al primer quadre la presència de Ligeia és només una intuició, una promesa, una amenaça. Al segon quadre de la sèrie, Ligeia comença a materialitzar-se, com una mena de precipitat de les ombres, en un sobreposat d’identitats amb Rowena. Al tercer, Ligeia es manifesta obertament, victoriosa, anul·lant Rowena… i ens costa imaginar què podria succeir després, quina situació horrible s’haurà engendrat, si és que tot plegat no ha estat un deliri causat per l’opi. [Clic a les imatges per ampliar-les en finestres emergents.]