Al temple de Bixnar, la ciutat dels somnis d’Isidor —el protagonista de l’òpera fantàstica Miola el gat autòmat damunt de la teulada, de què parlo a l’apunt anterior—, s’adora un prisma de canviant fulgor iridescent com a missatger, símbol o encarnació del déu de la ciutat. Aquesta pintura evoca el temple que Isidor visita de nit, ja convertit en un habitant de Bixnar, per retre culte al prisma, mentre
[…] tremola el temple
amb un fosc bategar:
són els tambors rituals
de l’oració nocturna.