Si cregués en bajanades esotèriques, diria que la ruta de tren i carretera entre Santa Maria de Vallvidrera (estació del Baixador de Vallvidrera) i la Floresta, a la mateixa frontera dels municipis de Barcelona i Sant Cugat, o de les comarques del Barcelonès i el Vallès Occidental, ruta dominada al primer tram (o últim, segons des d’on es miri) per la Vil·la Joana, on va morir Verdaguer, amaga alguna cosa fantàstica, estranya. El centre d’aquest estret corredor viari, que des de 1991 també inclou, sorollosa i aliena a l’entorn, l’autopista dels Túnels, es troba a les Planes; si cregués en ximpleries esotèriques, diria que per aquí, per algun punt indeterminat dels voltants de l’estació dels FGC, salta entre la terra i l’aire un corrent de magnetisme o d’ultrarraigs —físicament imperceptible— que connecta amb l’espai exterior, amb una altra dimensió, o vés a saber amb què. Tot de manera molt poc gòtica i romàntica, no cal dir; tot de manera molt suau, domèstica i collserolenca. És clar que, si durant tot un segle aquesta zona ha estat freqüentada per tantíssims milers de persones que hi anaven a fer la costellada o a berenar els caps de setmana, no és creïble que hi hagi un eix esotèric a la vora; els dinars populars són incompatibles amb les poca-soltades místiques, a menys que tothom hi acabi decididament borratxo; per no parlar de l’autopista, que no entén de connexions amb altres dimensions a menys que un s’hi mati.
Sigui com sigui, el fet indubtable és que jo un dia volia pintar per a un relat meu una estació de ferrocarril fantàstica amb un tren màgic, i em va sortir, sense proposar-m’ho, oh meravella!, l’estació de les Planes; amb la qual cosa queda prou demostrat que aquest indret l’habita alguna força rara, mística o no, i no m’hi trobaran pas tot sol a la nit, per més que les fantasmagories de Collserola semblin, a ple sol i amb la remor del trànsit de fons, tan lleugeres i com d’estar per casa. Que no ho són pas sempre.
A la imatge de dalt, l’estació de les Planes l’any 2015. A sota, l’estació i el Restaurant Elèctric (al fons) l’any 1916, quan es va inaugurar la prolongació del tren de Sarrià fins a les Planes, amb l’edifici encara en obres.
JCSalas 
Tot el contingut del lloc està subjecte a una llicència de Reconeixement No Comercial Sense Obra Derivada 4.0 Internacional de Creative Commons