Un dels meus cicles històrics de lectures ha estat —o més ben dit, va ser— el cicle artúric de novel·les de cavalleries; unes novel·les, o almenys les més conegudes d’elles, que en un temps vaig llegir amb fruïció. De la barreja festiva de l’ambient medieval amb una alta qüestió filosòfico-psicològica com la que es ventila a la pel·lícula de Buñuel El ángel exterminador —les presons mentals— va sorgir el meu relat de cavalleries L’abadia del Roig Fulgor, que avui m’he decidit a publicar aquí. Tot buscant temes per a la meva pintura, vaig recordar l’abadia i els seus embrollaires monjos, amb el jove estudiant Elino, que feia mèrits per arribar a ser sant, i el cavaller errant Bardolean de Tànderos, que s’enfronta als monjos per alliberar Elino, i de seguida em van sorgir un parell de temes que he batejat amb el nom de la novel·leta, 1 i 2. Hi ha qui m’ha dit que l’abadia del primer quadre li recordava el monestir de Sant Cugat; quina imaginació!