Els afores d’una ciutat somniada com podria ser la descrita per Isidor, el protagonista de la meva òpera Miola el gat autòmat damunt de la teulada:
Camino per places i avingudes solitàries
entre edificis guarnits amb estàtues i relleus,
ponts sostinguts per columnes subtils,
jardins penjants, porxos, minarets altíssims.
Una ciutat, a fe, extraordinària.