L’oli d’aquesta obra se’m va quedar a mig fer l’any 1984, quan vaig decidir que deixava de pintar per alguna raó vaga. Ho lamento de debò, perquè és una de les meves preferides. Ara l’he acabada per via digital, fent-hi alhora alguns canvis, com el de la línia de l’horitzó discontínua que apareix entre els arcs del pont, que inicialment no era discontínua, o el pilar gran de la dreta, que abans era una espelma enorme.
Es diu Pont i dama justament perquè s’hi veu un pont o aqüeducte i, a la meitat de sota, una mena d’ésser amb faldilles que ha de ser una dama. El signe que ostenta al volant inferior, com una creu gammada de cinc braços arrodonits, és una creu solar o arevakhach, símbol nacional armeni que representa l’eternitat, i així ho explica la Viquipèdia.
Dues representacions del símbol armeni de l’eternitat, la primera en una columna del complex eclesial de Makaravank (s. X a XIII), i la segona en un segell del Centre Computacional d’Armènia, de 1998.