El metge i el psiquiatre:
La teràpia és molt correcta.
Els seus mals es redueixen
a una cosa: vida fàcil,
avorrida i sens color.
En aquestes condicions
no hi ha morb espiritual
que no es trobi com a casa.
El seu cas és molt freqüent
en el nostre món d’avui.
Capità Murphy:
No m’acaba de convèncer.
És possible que millori,
però jo hauré d’arreglar-me
tot solet, allà a l’espai,
si malgrat els seus pronòstics
va i li agafa un nou atac.
Bàrbara:
Doncs si encara vol
més seguretats,
compti amb mi també
com a acompanyant:
jo estaré amatent
a solucionar
qualsevol problema
que Isidor plantegi.
Tots:
Què més vol? Si és perfecte!
Amb Bàrbara allí, tot rutllarà.
No ho dubti més, faci el favor.
Capità Murphy (fent un apart):
Hum! La cosa així canvia.
Bàrbara és una robot
sense rival avui dia.
Mentre vigila Isidor
pot rendir-me grans serveis.
I si l’altre, al capdavall,
sana com ella assegura,
un equip constituiran
d’assessors immillorable.
(Parlant ara a tots):
Doncs… D’acord, no ho dubto més.
Vingui Isidor a l’espai,
i vingui Bàrbara amb ell.
Tots:
Hurra, hurra! Visca, visca!
Sàvia decisió, senyor capità,
pel bé d’Isidor i de la missió.
Capità Murphy:
Un moment, anem a pams,
perquè crec que se’ns oblida
un detall fonamental:
conèixer el punt de vista
d’Isidor sobre l’afer.
Però, oh!, el nostre home
s’ha adormit com una soca.
No m’estranya, amb tant xerrar.
Bàrbara:
Desperta, Isidor,
que acabem de prendre
una decisió
de gran importància
pel futur de tots!
Te’n vas a l’espai
amb aquests senyors,
i jo marxo amb tu.
No és meravellós?
Allà ens aplicarem
a trobar la clau
dels misteris còsmics,
d’on s’esdevindran
immensos beneficis
per la humanitat.
Escapar no deixis
ocasió tan rara:
es tracta d’un repte
seriós i imponent,
d’una tasca heroica,
que et farà oblidar
vells capficaments.
Tots menys els expedicionaris:
Marxes a l’espai! Quina sort que tens!
Les teves cabòries allí s’esvairan.
Un heroi seràs! Com t’envejarem!
Calba és l’ocasió, i el repte imponent.
Capità Murphy:
No hi ha morb espiritual
que a l’espai es perpetuï;
dura feina i aventures
n’és l’antídot més segur.
Qui la vida grisa i fàcil
per més temps ja no suporti,
qui avorrit i ple de tedi
busqui amb ànsia nous camins,
que ens segueixi a les estrelles:
forja són d’heroics destins.
Expedicionaris:
Estem avorrits! Marxem a l’espai!
Els morbs de la ment allí matarem.
Busquem l’aventura! Herois volem ser!
La vida fàcil ja no tolerem.
JCSalas 
Tot el contingut del lloc està subjecte a una llicència de Reconeixement No Comercial Sense Obra Derivada 4.0 Internacional de Creative Commons