Bàrbara: Doncs així són les coses. Però ja veig que no en traurem l’aigua clara mentre no siguis capaç de posar fre al teu desfici; només podré ajudar-te si primer t’ajudes tu. Et calen amb urgència unes bones vacances: viatja, diverteix-te, omple’t els ulls d’imatges belles i els pulmons d’aire pur, cansa’t físicament, menja i dorm molt, coneix altra gent i altres ambients, i abans que passi un parell de setmanes estaràs en disposició de riure’t a cor què vols dels teus falsos problemes i d’afrontar-los amb perspectives d’èxit. Mentrestant jo hauré tingut temps sobrat d’analitzar el teu somni, i quan tornis a casa t’esperarà un informe complet.
Vés de vacances, vés,
no t’hi encaparris més.
A una estació d’esquí, als Alps,
o a torrar-te al sol balear.
A un creuer a les illes gregues,
o a caçar óssos a la Sibèria.
Admira ruïnes i pedregots,
la Terra orbita un parell de cops.
Pren la ruta de l’Extrem Orient,
fes-te els museus del continent.
Conviu amb els indis de l’Amazònia,
solca els canals del riu Garona.
Ara mateix te’n duc prospectes;
mira-te’ls bé, remena i tria.
És el moment de fer turisme.
Isidor:
Angoixat, impotent, desesperat,
els somnis em van malament
i no encerto l’altra dimensió.
Quin patir! Estic boig?
Els cabells m’arrencaré
un a un si dura gaire
aquest tràngol embafós.
Però ¿vols que em bati
en retirada? Això no!
Mai s’ha vist ni es podrà veure
que davant d’un repte gros
Isidor el cap acoti.
Marxar ara de vacances
a rendir-me equivaldria,
als meus ulls i als de tothom!
Bàrbara:
Com que et falta visió objectiva,
quedar-te, de què et serviria?
No acotis el cap si no vols,
però vigila, Isidor,
que acotat o no acotat
el tindràs com un timbal
en una setmana o dos.
Quan l’enemic és més fort
és de savis fer-se enrere:
perds la batalla, no la guerra.
Pel teu bé t’ho demano:
vés-te’n de vacances, nano.
La realitat i els somnis
afrontaràs, quan tornis,
amb la fredor mental
del bon intel·lectual
que sempre havies sigut.
Isidor:
M’ofens, Bàrbara, si afirmes
que objectiu ja no puc ser:
amb el cap calent o fred
objectivo nit i dia.
I ja que insisteixes tant,
només per fer-te contenta
m’ho pensaré, tot i que no
em sé veure de turista.
Però Bàrbara, fidel Bàrbara,
a canvi fes-me un favor:
deixa ja d’atabalar-me,
de confondre’m, d’humiliar-me
amb falses suposicions!
Sóc objectiu, t’ho asseguro;
sóc objectiu i ho seré;
qui no és objectiu com abans
és el món, t’ho pots ben creure.
Bàrbara:
Ai! No hi tornis; estic esgotada.
Isidor:
Ja t’ho trobaràs; i si no, al temps.
Bàrbara:
En fi, doncs, què decideixes?
Isidor:
Partiré, sí, partiré!
Bàrbara:
Bravo, fill meu! Espera un segon,
que et porto els prospectes.
JCSalas 
Tot el contingut del lloc està subjecte a una llicència de Reconeixement No Comercial Sense Obra Derivada 4.0 Internacional de Creative Commons