A la orilla del mar...

. Publicado en A propósito de Foix, Expo comentada

A la orilla del mar...[Clic a la imatge per ampliar-la en una finestra emergent.]

Aún no me había acabado de recuperar de la sorpresa provocada por la escena del apunte anterior, y eso que ya hacía un buen rato que la barca del pastor anglicano y el otro yo de Foix había dejado atrás la bocana del puerto, mar adentro, mar adentro, y yo seguía emboscado en capucha y paraguas en el extremo del muelle más próximo a tierra firme, y la gente que paseaba por allí me miraba con cara de pocos amigos, cuando de repente se ha producido un suceso todavía más singular que el de antes: reaparecido con superior potencia el aluvión de formas y colores previo a la llegada del pastor anglicano, se ha fusionado con las sugerencias plásticas de otro poema marítimo de Foix, del mismo volumen de la obra completa, para dar lugar a una nueva y más bárbara transformación del entorno y todo lo de más allá. La escena es la de arriba, y el poema, el de abajo.

De levita i copalta negre, enguantats de negre també, els tres cavallers gesticulaven còmicament davant la mar color de taronja. En topar-me, recularen admirats. Sorprès jo a la vegada, vaig preguntar-los amb emoció precipitada: —¿Vosaltres també per ací? I riguérem follament. Aleshores vaig córrer a posar-me el vestit negre, el copalta, els guants, i a dibuixar-me amb carbó tres amples arrugues al front. Riba enllà, riba enllà, recordàvem, amb gests teatrals i simètrics, l’altra mar taronja on un dia imprecisable ens havíem topat també tots quatre, idènticament abillats, i en el qual, riba enllà, riba enllà, també a grans riallades, intentàvem de recordar a quin segle, davant el país de la mar taronja, havíem discutit una vegada tots quatre a quin planeta pertanyia la mar on una vegada ells tres i jo, tots de negre, i rient, ens esforçàvem a recordar…